SOLIDARITAT AMB LA RÀDIO I LA TELEVISIÓ PÚBLIQUES D'ARREL VALENCIANA

La meva llengua materna és el castellà, però al mateix temps he crescut en valencià. Lamento que la meva escriptura sigui potser massa catalana, però heu de tenir en compte en què he après valencià on vaig nèixer, a Barcelona i contra això no puc lluitar. Contra el que no puc lluitar igualment és contra el tancament de Canal Nou. Potser ha estat un monstre que ha crescut tant i tant i tant que al final ha esclatat com el senyor gras que anava al restaurant que es presenta a la pel·lícula de Monty Python 'El sentit de la vida'.

Estimats companys de la RTVV, potser la vostra empresa ha mort pels mateixos motius que el senyor gras, per l'excés. Al final, com a la famosa escena, tothom marxa d'un restaurant potser massa luxós i els cambrers encara els hi pregunten per què. Després de quedar-se tot fet una porqueria els elegants i pulits senyors pregunten els clients a què es deu el seu disgust. Potser la cuina no arriba al que volen, si el servei no és del seu grat, però no, no ha estat això: ha estat un empatx que ha arribat a proporcions absurdes, amb un desdeny a la vostra cultura, que al cap i a la fi la considero com la meva, però sense tonteríes de "Països Catalans" ni pancatalanismes absurds.

Però vull que sabeu que m'he emocionat sentint Revolver als darrers minuts d'emissió de la vostra ràdio ahir cap a la mitjanit (veure vídeo) i m'ha conmogut la decisió de Paco Signes, el vostre estimat "Paco Telefunken", a l'alba de la vostra nit més llarga, como deia Aute, de negar-se a posar les seves expertes mans de tècnic a disposició de la força policial per què l'emissió fos a negre d'una manera professional i salvant hores i hores de documents valuosos que teníeu enregistrats als vostres arxius informàtics (veure vídeo) i m'ha entristit el cop de destral dels "tècnics" policials per què aquest moment cap al negre fos el més barroer (veure aquí un vídeo que esdevindrà històric).

Què voleu que us digui companys i companyes? Em trobo trist pels treballadors que han treballat i que avui han plorat, i també pels treballadors que han estat amb els peus sobre la taula i que avui han plorat, i com no pels valencians, els meus cosins-germans, que tindran la seva cultura audiovisual tallada gràcies a la gestió deficient de dirigents incompetents i treballadors ineficaços. Tot i això, em penso que algun canal nou en tindreu però no serà públic sinó privat. Llavors no serà el 'nou', sinó una altra cosa.